Blog sobre tot el que s'ha de saber sobre la situació de l'esport estatal l'any 1968.

sábado, marzo 10, 2007

PRESENTACIÓ DEL BLOG

En aquest blog volem fer una repassada a la situació del món de l'esport a l'Estat Espanyol durant l'any 1968. Tractarem doncs, tant la situació dels esports d'equip com individuals, així com el context socio-económic que els envolta.


Vicenç Castellà _ esports individuals

Eduardo García López _ context socio-económic

José Luís Rodríguez Beltrán _ esports col·lectius




Añadir a favoritos

martes, mayo 30, 2006

Els cracks del 68




Jose Manuel Ibar Aspiazu "Urtain"

Va omplir com cap altre boxejador espanyol, recintes i pavellons esportius, fins i tot palces de toros i camps de futbol on s'havia montat un ring, superant fins i tot al seu ídol, el també Guipuscuà paulino Uzcudún. Manuel Ibar Aspiazu va nèixer Urtain, lloc del que va prendre el seu mot de pila pel món de la boxe. Va començar com a Aizkolari, després com aixecador de pedres, fins que més tard les va canviar pels guants de boxe. Conquista la fama i la popularitat, ràdio, televisió, premsa, el món de les revistes, tots li dediquen algún lloc asíduament.

Va debutar l'any 1968 a Vilafranca de Oria (Guipúzcoa) i aconsegueix un impresionant i discutit rècord de 27 victòries consecutives per KO. La nit més important de la seva vida com a boxejador va ser a Madrid amb un públic que omplia de gom a gom el palacio de los Deportes (1970), i que aplaudia sense parar quan Urtain destronaba al'alemany Peter Weiland i es coronaba campió d'Europa del pesos pesats. Milions d'espectadors ho van veure per televisió.

Sis mesos més tard, a l'estadi de Wembley de Londres, un veterà i experimentat boxejador com era Henry Cooper, que ja s'havia enfrentat a Cassius Clay, arrebata la corona europea a Urtain, el qual tornaria a recuperar el títol més endevant al guanyar al britànic Jack Bodell en la lluita que va suposar per a urtain la seva major victòria, va guanyar eñ combat tot i la quantitat de crítiques rebudes dies abans del combat per part dels seus detractors.
Malauradament, l'alemany Jurgen Blin li va tornar a prednre el títol a Madrid (1972). Finalment, es proposava a ser campió d'Europa per tercer cop, tot i que passat de forma i lent de moviemnts, es va decidir enfronatr amb Jean Pierre Coopman " el lleó de Flandes". Urtain va avisar al seu mànager, que tirés la tovallola en cas que el veiguès en condicions precàries. Malauradament Coopman estava destroçant a Urtain, i el seu mànager es va veure obligat a tirar la tovallola blanca al terra del quadrilàter seguint les indicacions del seu púgil. Aquest va ser el seu darrer combat com a boxejador

Despres va tindre un breu i trist pas per la lliuta lliure, del qual es va empanedir ràpidament.
Un cop retirat va decidir obrir un restaurant, i va tindre una altre família. va tindre dos fills, Vanessa i Eduardo. Cal dir que els negocis no li va anar gens bé, Deprimit, sol a Madrid ja que al seva família estava de vacances d'estiu, i sense poder fer front al pagament del lloguer de la seva vivenda, la matinada del 21 de juny de 1992 va prendre una dràstica decissió. Des de la finestra del pis número deu del carrer Fernán Caballero de Madrid es va llençar fins trancar-se en mil trossos al imapactar amb el terra.
El cop més dur de la seva vida se'l va donar ell mateix.

Vicenç castellà Serra

lunes, mayo 29, 2006

ETA col·loca una bomba a La Vuelta Ciclista a Espanya

El 9 de maig de 1968 l’esdeveniment ciclista més important a Espanya, La Vuelta Ciclista a Espanya, es va veure afectada per la col·locació d’una artefacte explosiu a mans d’ETA.

A tota Europa es vivia un ambient enrarit pels fets del maig francès,
i l’any 1968 a Espanya també va ser una any ple de manifestacions
i lluites socials. En aquest marc, ETA va aprofitar per
reivindicar-se.

Transcorria l’etapa numero 15, entre Vitòria i Pamplona.
El comando Madrid de la banda terrorista ETA va disposar un cotxe bomba amb més de 40 quilos d’explosius en mig del recorregut. Afortunadament, però, el cotxe bomba que va esclatar per control remot, va explotar minuts abans de que els corredors passessin pel lloc dels fets.

L'etapa es va suspendre.

Al final de la Vuelta, el guanyador va ser l’italià F. Gimondi. El segón classificat va ser l’espanyol J. Perez-frances.

Eduardo García López